La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina de la suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral (la seu vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de larevolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera, Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a lapenínsula Itàlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels legats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els legats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar, que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pelsbagaudes[11] liderats per Basili, aliats amb el rei sueu Requiari.[12]

Estàtua d'Indíbil i Mandoni, grup escultòric representant aquests capsilergetes

Entre els anys 712-714, paral·lelament a la conquesta àrab de la vall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació.

La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi, que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del califat de Còrdova el 1035. A partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família dels Tugíbides, formarà un regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres paga tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se l'hi apropa més i més.

L'any 942, una ràtzia hongaresa travessà saquejant els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalúi Girona;[13] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà,[14] i en la seva fugida per traspassar els Pirineus van ser derrotats en la Batalla de Baltarga[15] per les hosts conjuntes catalanes i provençals.

Només a tall d'exemple, cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1139, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol d'Urgell.[16] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, de l'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona, Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera-Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i a Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea elTribunal de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197, Pere I li dóna la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi de concessió de la Paeria.[17] Gairebé trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.

Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans espanyoles després del setge de 1644, i el1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins a Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense èxit.