Història Lleida Ciutat
Història de la nostra ciutat

Lleida I

Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui. Els ilergetes, d'origen iber, és un poble constituït a mitjans de s.VI a.C. El seu hàbitat se situa en llocs elevats per tant és fàcil imaginar Iltirda o Iltirta al cim de la Roca Sobirana.

Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i romans. Un cop vençuts, la ciutat passa a dir Ilerda, estem en l'any 205 de la nostra era. Les cròniques romanes parlen d'una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi, creat en temps de l'emperador August, que posseïa fèrtils hortes que, al final del segle III, van ser destruïdes per bandes de bàrbars germànics.

Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns; els quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.

A l'octubre de 1149, la ciutat es rendeix a les tropes de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. S'atorga la Carta de Població a la ciutat l'any 1150.

Jaume II, l'any 1300, va establir el famós Estudi General, que serà, fins a finals del segle XV, l'únic centre d'ensenyament superior de la Corona d'Aragó.
Des 1382, el govern de la ciutat s'instal·la a l'antic palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d'aquest moment, l'edifici passa a denominar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264) que substitueix l'antic consolat, d'origen romà, per Paeria com a forma de govern municipal.

El segle XV va suposar un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l'Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des de la seva creació l'any 1942.

Els dos segles següents van ser de recessió, agreujats per guerres i malalties que van culminar amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar danyada i Felip V va trobar Lleida en ruïnes.

Finalment, amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en caserna militar.

Al segle XVIII la ciutat recupera la seva imatge i dimensió; sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que van donar a la ciutat una fisonomia urbanística d'acord amb el seu paper de capital de la província i l'aplicació als cultius dels nous estudis d'agronomia.

A principis del segle XIX Lleida pateix la invasió napoleònica. Un cop més, la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres i s'inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860; el 1864 s'inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l'arquitecte Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat.

El començament del segle XX suposa la reafirmació de l'Estat Català amb la Mancomunitat de Catalunya. La guerra civil (1936-1939) destrossa la ciutat que, amb 40.000 habitants l'any 1940, necessita l'esforç de tots per al creixement urbanístic, comercial i demogràfic.

Actualment la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s'han vist units al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), Pont Universitat (1993), Pont de Pardinyes (1995), la Passarel·la de Blondel (1997), la Passarel·la de l'Avinguda del Segre (2003), la passarel·la de Maristes (2010) i el Pont de Príncep de Viana (2010).

El 1999 l'antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l'Escorxador i el 2000 s'acaba la restauració de la porta dels Fillols de la Seu Vella. L'expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l'inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del Museu de l'Automoció -Roda Roda-, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l'AVE i el Centre d'Art La Panera.

Al maig de 2007 va obrir les seves portes el Castell Templer de Gardeny, que acull el Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple. També es va inaugurar el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Al gener de 2010 es va inaugurar "La Llotja", Teatre-Palau de Congressos de Lleida, i el 2011 s'acaben els treballs de restauració del Castell del Rei - La Suda.